Icono del sitio padrenuestro.net

EL GESTO MÁS ESCANDALOSO – 24 Tiempo ordinario (C) Lucas 15, 1-32

JOSÉ ANTONIO PAGOLA, lagogalilea@hotmail.com
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 11/09/13.- El gesto más provocativo y escandaloso de Jesús fue, sin duda, su forma de acoger con simpatía especial a pecadoras y pecadores, excluidos por los dirigentes religiosos y marcados socialmente por su conducta al margen de la Ley. Lo que más irritaba era su costumbre de comer amistosamente con ellos.
De ordinario, olvidamos que Jesús creó una situación sorprendente en la sociedad de su tiempo. Los pecadores no huyen de él. Al contrario, se sienten atraídos por su persona y su mensaje. Lucas nos dice que “los pecadores y publicanos solían acercarse a Jesús para escucharle”. Al parecer, encuentran en él una acogida y comprensión que no encuentran en ninguna otra parte.
Mientras tanto, los sectores fariseos y los doctores de la Ley, los hombres de mayor prestigio moral y religioso ante el pueblo, solo saben criticar escandalizados el comportamiento de Jesús: “Ese acoge a los pecadores y come con ellos”. ¿Cómo puede un hombre de Dios comer en la misma mesa con aquella gente pecadora e indeseable?
Jesús nunca hizo caso de sus críticas. Sabía que Dios no es el Juez severo y riguroso del que hablaban con tanta seguridad aquellos maestros que ocupaban los primeros asientos en las sinagogas. El conoce bien el corazón del Padre. Dios entiende a los pecadores; ofrece su perdón a todos; no excluye a nadie; lo perdona todo. Nadie ha de oscurecer y desfigurar su perdón insondable y gratuito.
Por eso, Jesús les ofrece su comprensión y su amistad. Aquellas prostitutas y recaudadores han de sentirse acogidos por Dios. Es lo primero. Nada tienen que temer. Pueden sentarse a su mesa, pueden beber vino y cantar cánticos junto a Jesús. Su acogida los va curando por dentro. Los libera de la vergüenza y la humillación. Les devuelve la alegría de vivir.
Jesús los acoge tal como son, sin exigirles previamente nada. Les va contagiando su paz y su confianza en Dios, sin estar seguro de que responderán cambiando de conducta. Lo hace confiando totalmente en la misericordia de Dios que ya los está esperando con los brazos abiertos, como un padre bueno que corre al encuentro de su hijo perdido.
La primera tarea de una Iglesia fiel a Jesús no es condenar a los pecadores sino comprenderlos y acogerlos amistosamente. En Roma pude comprobar hace unos meses que, siempre que el Papa Francisco insistía en que Dios perdona siempre, perdona todo, perdona a todos…, la gente aplaudía con entusiasmo. Seguramente es lo que mucha gente de fe pequeña y vacilante necesita escuchar hoy con claridad de la Iglesia. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

O GESTO MAIS ESCANDALOSO
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez
O gesto mais provocador e escandaloso de Jesus foi, sem dúvida, a Sua forma de acolher com simpatia especial a pecadoras e pecadores, excluídos pelos dirigentes religiosos e marcados socialmente pela sua conduta à margem da Lei. O que mais irritava era o Seu hábito de comer amistosamente com eles.
Normalmente, esquecemos que Jesus criou uma situação surpreendente na sociedade do Seu tempo. Os pecadores não fogem Dele. Pelo contrário, sentem-se atraídos pela Sua pessoa e a Sua mensagem. Lucas diz-nos que “os pecadores e publicanos costumavam aproximar-se de Jesus para escutá-lo”. Ao que parece, encontram Nele um acolhimento e compreensão que não encontram em nenhuma outra parte.
Enquanto tanto, os setores fariseus e os doutores da Lei, os homens de maior prestígio moral e religioso perante o povo, só sabem criticar escandalizados o comportamento de Jesus: “Esse acolhe aos pecadores e come com eles”. Como pode um homem de Deus comer na mesma mesa com aquela gente pecadora e indesejável?
Jesus nunca fez caso das suas críticas. Sabia que Deus não é o Juiz severo e rigoroso de que falam com tanta segurança, aqueles mestres que ocupavam os primeiros assentos nas sinagogas. Ele conhece bem o coração do Pai. Deus entende os pecadores; oferece o Seu perdão a todos; não exclui a ninguém; perdoa tudo. Ninguém há-de obscurecer e desfigurar o Seu perdão insondável e gratuito.
Por isso, Jesus oferece-lhe a Sua compreensão e a Sua amizade. Aquelas prostitutas e cobradores hã-de sentir-se acolhidos por Deus. É o primeiro. Nada têm a temer. Podem sentar-se à Sua mesa, podem beber vinho e cantar cânticos junto a Jesus. O Seu acolhimento vai curando-os por dentro. Libera-os da vergonha e da humilhação. Devolve-lhes a alegria de viver.
Jesus acolhe-os tal como são, sem exigir-lhes previamente nada. Vai contagiando-os com a Sua paz e a Sua confiança em Deus, sem estar seguro de que responderão mudando a sua conduta. Faz confiando totalmente na misericórdia de Deus que já os está esperando com os braços abertos, como um pai bom que corre ao encontro do Seu filho perdido.
A primeira tarefa de uma Igreja fiel a Jesus não é condenar os pecadores mas compreende-los e acolhe-los amistosamente. Em Roma pude comprovar há uns meses que, sempre que o Papa Francisco insistia em que Deus perdoa sempre, perdoa tudo, perdoa a todos…, as pessoas aplaudiam com entusiasmo. Seguramente é o que muita gente de fé pequena e vacilante necessita escutar hoje com claridade da Igreja.

IL GESTO PIÙ SCANDALOSO
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
Il gesto più provocante e scandaloso di Gesù fu, indubbiamente, il suo modo di accogliere con speciale simpatia peccatrici e peccatori, esclusi dai capi religiosi e marcati socialmente per la loro condotta ai margini della Legge. Quello che più irritava era la sua abitudine di mangiare amichevolmente con loro.
Di solito dimentichiamo che Gesù ha creato una situazione sorprendente nella società del suo tempo. I peccatori non fuggono da lui. Al contrario, si sentono attratti dalla sua persona e dal suo messaggio. Luca ci dice che i peccatori e i pubblicani erano soliti avvicinarsi a Gesù per ascoltarlo. Sembra che trovino in lui un’accoglienza e una comprensione che non trovano da nessun’altra parte.
Nel frattempo, i settori farisei e i dottori della Legge, gli uomini di maggior prestigio morale e religioso davanti al popolo, sanno solo criticare scandalizzati il comportamento di Gesù: Costui accoglie i peccatori e mangia con loro. Come può un uomo di Dio mangiare alla stessa mensa con quella gente peccatrice e spregevole?
Gesù non ha mai fatto caso alle loro critiche. Sapeva che Dio non è il Giudice severo e rigoroso di cui parlavano con tanta sicurezza quei maestri che occupavano i primi posti nella sinagoga. Egli conosce bene il cuore del Padre. Dio capisce i peccatori; offre il suo perdono a tutti, non esclude nessuno; perdona tutto. Nessuno deve oscurare e sfigurare il suo perdono insondabile e gratuito.
Per questo Gesù offre loro la sua comprensione e la sua amicizia. Quelle prostitute e quegli esattori devono sentirsi accolti da Dio. È la prima cosa. Non devono temere nulla. Possono sedersi alla sua mensa, possono bere vino e cantare cantici insieme a Gesù. La sua accoglienza li va guarendo dal di dentro. Li libera dalla vergogna e dall’umiliazione. Ridona loro la gioia di vivere.
Gesù li accoglie così come sono, senza esigere da loro previamente nulla. Li va contagiando della sua pace e della sua fiducia in Dio, senza essere sicuro che risponderanno cambiando la loro condotta di vita. Lo fa confidando totalmente nella misericordia di Dio che li sta già aspettando con le braccia aperte, come un padre buono che corre incontro al suo figlio perduto.
Il primo compito di una Chiesa fedele a Gesù non è condannare i peccatori, ma comprenderli e accoglierli amichevolmente. A Roma ho potuto costatare qualche mese fa che ogni volta che Papa Francesco insisteva che Dio perdona sempre, perdona tutto, perdona tutti…, la gente applaudiva con entusiasmo. Certamente è quello che tanta gente di fede piccola e vacillante ha bisogno di ascoltare oggi con chiarezza dalla Chiesa.

PAS N’IMPORTE COMMENT
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
Jésus est en route vers Jérusalem. L’évangéliste nous dit « qu’il était accompagné d’une grande foule ». Cependant, Jésus ne se fait pas d’illusions. Il ne se laisse pas tromper par l’enthousiasme passager des gens. Aujourd’hui, certains s’inquiètent de la diminution du nombre de chrétiens. Jésus s’intéresse plus à la qualité de ses disciples qu’à leur nombre.
Soudain, “il se retourne” et commence à entretenir cette foule des exigences concrètes demandées à ceux qui veulent le suivre de manière lucide et responsable. Il ne veut pas que les gens le suivent n’importe comment. Etre disciple de Jésus est une décision qui doit marquer la vie entière de la personne.
Jésus leur parle d’abord de la famille. Ces gens-là ont leur propre famille : des pères, des mères, femme et enfants, frères et sœurs. Ce sont leurs êtres les plus chers et intimes. Mais s’ils ne laissent pas de côté leurs intérêts familiaux pour collaborer avec lui à promouvoir une famille humaine, fondée non pas sur les liens du sang mais sur la justice et la solidarité fraternelle, ils ne pourront pas être ses disciples.
Jésus n’est pas en train de penser à détruire les foyers en supprimant l’affection et la vie en famille. Mais si quelqu’un met au-dessus de tout l’honneur de la famille, le patrimoine, l’héritage ou le bien-être familial, il ne pourra pas être son disciple ni travailler avec lui dans le projet de construction d’un monde plus humain.
Plus encore. Si quelqu’un ne pense qu’à lui-même et à ses affaires, s’il ne vit que pour la jouissance de son bien-être, s’il ne s’inquiète que de ses intérêts, il ne faut pas qu’il se trompe, il ne peut pas être disciple de Jésus. Il manque de liberté intérieure, de cohérence et de responsabilité pour prendre la suite de Jésus au sérieux.
Jésus continue de parler durement. « Celui qui ne prend pas sa croix derrière moi, ne peut pas être mon disciple ». Si quelqu’un vit en évitant les problèmes et les conflits, sans savoir assumer des risques et des sacrifices, s’il n’est pas prêt à supporter des souffrances à cause du royaume de Dieu et de sa justice, il ne peut pas être disciple de Jésus.
On ne peut pas être chrétien n’importe comment. Il ne faut pas confondre la vie chrétienne avec des manières de vivre qui défigurent et vident la suite humble et responsable de Jésus, de son contenu.
Nous sommes surpris de la liberté avec laquelle le Pape François dénonce des styles de vie chrétienne qui n’ont rien à voir avec les disciples de Jésus: «chrétiens aux bonne manières mais aux mauvaises habitudes”, “des croyants de musée”, “des hypocrites de la casuistique”, “des chrétiens incapables de vivre à contre-courant”, des chrétiens “corrompus” qui ne pensent qu’à eux-mêmes, des « chrétiens polis » qui n’annoncent pas l’évangile…

INGLÉS
THE MOST SCANDALOUS GESTURE
José Antonio Pagola.
Without doubt, Jesus’ gesture that most provokes and scandalizes was his way of welcoming sinners with special affection – those who had been excluded by religious leaders and socially stigmatized by their conduct outside of the Law. What was most irritating was his custom of eating meals with them as a friend.
Usually we forget that Jesus created a situation that was unsettling for the society of that time. Sinners didn’t run away from him. Rather, they felt themselves attracted to his person and to his message. Luke tells us that “tax collectors and sinners were all crowding round to listen to him: it seems that they find in him a welcome and an understanding that they find nowhere else.
Meanwhile, the Pharisees and the doctors of the Law, the men of highest moral and religious ranking in society, only know how to criticize Jesus’ scandalous conduct: “This man welcomes sinners and eats with them”. How can a man of God eat at the same table with those sinners and undesirables?
Jesus never paid any attention to their criticism. He knew that God isn’t the severe and rigorous Judge that those teachers talked about so smugly as they sat in the front seats of the synagogue. He knows well his Father’s heart. God understands sinners, offers forgiveness to them all, doesn’t exclude anybody, forgives everything. No one needs to hide or dissemble God’s deep and free forgiveness.
That’s why Jesus offers them his understanding and his friendship. Those prostitutes and tax collectors need to feel themselves welcomed by God. That’s first. No one should be afraid. They can sit down at his table, can drink wine and sing songs right next to Jesus. Their acceptance is curative for them deep down. He frees them of shame and humiliation. He gives them back the joy of being alive.
Jesus accepts them as they are, without expecting anything of them ahead of time. His peace and his confidence in God begin to touch them without his being sure that they’ll respond by changing their conduct. He does it trusting totally in the mercy of a God who is already waiting for them with arms wide open, as a good father who runs out to meet a lost son.
The first job of a Church that is faithful to Jesus is to not condemn sinners, but rather understand them and welcome them as friends. In Rome a few months back, you could ascertain that whenever Pope Francis insisted that God forgives always, forgives everything, forgives everyone….people applauded enthusiastically. What is certain is that this is what many people of little faith and of wavering faith need to hear clearly from the Church today.

KEUNURIK ESKANDALAGARRIENA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Jesusen keinurik probokatzaile eta eskandalagarriena izan zen, dudarik gabe, bekatariei sinpatia bereziaz harrera egitea, hau da, gidari erlijiosoek zokoraturik zituzten eta gizartean, Legeaz kanpo jokatzeatik, markatuak zirenei. Jende hura gehienik haserrarazten zuena, Jesusek bekatariekin adiskidetsuki otorduak egitea zen.
Gehienetan, ahaztu egiten dugu Jesusek egoera harrigarri bat sortu zuela bere garaiko gizartean. Bekatariak ez doaz ihesi harengandik. Aitzitik, erakarririk sentitzen dira, bai Jesusek berak, bai haren mezuak. Lukasek diosku: «bekatariak eta zerga-biltzaileak Jesusengana hurbildu ohi ziren entzuteko». Badirudi, Jesusen baitan harrera eta ulermena aurkitzen dutela, beste inon ez bezala.
Bitartean, fariseuen taldekoek eta lege-maisuek, herriaren aurrean ospe moral eta erlijiosorik handiena duten horiek, kritika egiten besterik ez dakite, Jesusen portaeraz eskandalizaturik: «Honek bekatariak onartzen ditu eta otorduak egiten haiekin». Nolatan eser daiteke Jainkoaren gizon bat mahai berean jende bekatari eta jendilaje harekin?
Jesusek ez zion sekula jaramonik egin haien kritikari. Bazekien Jainkoa ez dela Epaile gogor eta zorrotza, sinagogan lehen postuak hartzen zituzten maisu haiek, guztiz seguru, aipatzen zuten bezalakoa. Jesusek ondo ezagutzen du Aitaren bihotza. Jainkoak ulertzen die bekatariei; guztiei eskaintzen die bere barkazioa; ez du inor baztertzen; dena du barkatzen. Inork ez luke lausotu edo desitxuratu behar Jainkoaren barkazio atzeman ezin eta doako hori.
Horregatik, bere ulermena eta adiskidetasuna eskaintzen die Jesusek. Prostituitu eta zerga-biltzaile haiek Jainkoak onartzen dituela sentitu behar dute. Hori da lehenengo gauza. Ez dute zertan beldur izan. Mahaian jar daitezke, ardoa edan dezakete eta kantari jardun ere bai Jesusen ondoan. Honen harrerak barnea sendatzen die. Lotsa eta umilazio orotatik libratzen ditu. Bizi-poza itzultzen die.
Diren bezalako onartzen ditu Jesusek, aurrez ezer exijitu gabe. Bere bakea eta Jainkoaganako bere konfiantza kutsatzen die, segurtasunik ez badu ere jokabidea aldatuz erantzungo diotela. Jainkoaren errukiaz erabat fidatuz egiten du hori, badakielako Jainkoa haien zain dagoela besoak zabalik, aita on bat galdua den seme batengana joan ohi den bezala.
Jesusi leial jarraitu nahi dion Eliza baten lehen egitekoa, ez da bekatariak kondenatzea, baizik ulertzea eta harrera eskaintzea adiskidetsuki. Erroman egiaztatu ahal izan nuen hau duela hilabete batzuk: Frantzisko aita santuak azpimarratzen zuenean Jainkoak beti barkatzen duela, dena barkatzen duela, guztiei barkatzen diela… jendeak gogotsu egiten zuen txalo. Segur aski, horixe da fede kaxkar eta duda-mudazko jende askok Elizagandik argiro entzun beharrekoa.

EL GEST MÉS ESCANDALÓS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
El gest més provocatiu i escandalós de Jesús va ser, sens dubte, la seva forma d’acollir amb simpatia especial a pecadores i pecadors, exclosos pels dirigents religiosos i marcats socialment per la seva conducta al marge de la Llei El que més irritava era el seu costum de menjar amistosament amb ells.
D’ordinari, oblidem que Jesús va crear una situació sorprenent en la societat del seu temps. Els pecadors no fugen d’ell. Al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge. Lluc ens diu que «els pecadors i els publicans s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.» Pel que sembla, troben en ell una acollida i comprensió que no troben en cap altra part.
Mentrestant, els sectors fariseus i els mestres de la Llei, els homes de més prestigi moral i religiós davant el poble, només saben criticar escandalitzats el comportament de Jesús: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.» Com pot un home de Déu menjar a la mateixa taula amb aquella gent pecadora i indesitjable?
Jesús mai no va fer cas de les seves crítiques. Sabia que Déu no és el jutge sever i rigorós del que parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues. Ell coneix bé el cor del Pare. Déu entén els pecadors; ofereix el seu perdó a tots, no exclou ningú; ho perdona tot. Ningú no ha d’enfosquir i desfigurar el seu perdó insondable i gratuït.
Per això, Jesús els ofereix la seva comprensió i la seva amistat. Aquelles prostitutes i recaptadors han de sentir-se acollits per Déu. És el primer. No tenen res a témer. Poden seure a la seva taula, poden beure vi i cantar càntics al costat de Jesús. La seva acollida els va guarint per dins. Els allibera de la vergonya i la humiliació. Els torna l’alegria de viure.
Jesús els acull tal com són, sense exigir prèviament res. Els va contagiant la seva pau i la seva confiança en Déu, sense estar segur que respondran canviant de conducta. Ho fa confiant totalment en la misericòrdia de Déu que ja els està esperant amb els braços oberts, com un pare bo que corre a l’encontre del seu fill perdut.
La primera tasca d’una Església fidel a Jesús no és condemnar els pecadors sinó comprendre’ls i acollir-los amistosament. A Roma vaig poder comprovar fa uns mesos que, sempre que el Papa Francesc insistia que Déu perdona sempre, ho perdona tot, perdona tothom…, la gent aplaudia amb entusiasme. Segurament és el que molta gent de fe petita i vacil lant necessita escoltar avui amb claredat de l’Església.

O XESTO MÁIS ESCANDALOSO
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
O xesto máis provocativo e escandaloso de Xesús foi, sen dúbida, a súa forma de acoller con simpatía especial a pecadoras e pecadores, excluídos polos dirixentes relixiosos e marcados socialmente pola súa conduta á marxe da Lei. O que máis irritaba era o seu costume de comer amigabelmente con eles.
De ordinario, esquecemos que Xesús creou unha situación sorprendente na sociedade do seu tempo. Os pecadores non foxen del. Ao contrario, séntense atraídos pola súa persoa e a súa mensaxe. Lucas dinos que “os pecadores e publicanos adoitaban achegárense a Xesús para escoitalo”. Ao parecer, atopan nel unha acollida e comprensión que non atopan en ningunha outra parte.
Mentres tanto, os sectores fariseos e os doutores da Lei, os homes de maior prestixio moral e relixioso ante o pobo, só saben criticar escandalizados o comportamento de Xesús: “Ese acolle aos pecadores e come con eles”. Como pode un home de Deus comer na mesma mesa con aquela xente pecadora e indesexábel?
Xesús nunca fixo caso das súas críticas. Sabía que Deus non é o Xuíz severo e rigoroso do que falaban con tanta seguridade aqueles mestres que ocupaban os primeiros asentos nas sinagogas. El coñece ben o corazón do Pai. Deus entende aos pecadores; ofrece o seu perdón a todos; non exclúe a ninguén; perdóao todo. Ninguén ha de escurecer e desfigurar o seu perdón insondábel e gratuíto.
Por iso, Xesús ofrécelles a súa comprensión e a súa amizade. Aquelas prostitutas e recadadores han sentírense acollidos por Deus. É o primeiro. Nada teñen que temer. Poden sentarse á súa mesa, beberen viño e cantar cánticos xunto a Xesús. A súa acollida vainos curando por dentro. Libéraos da vergonza e a humillación. Devólvelles a alegría de viviren.
Xesús acólleos tal como son, sen esixirlles previamente nada. Vailles contaxiando a súa paz e a súa confianza en Deus, sen estar seguro de que responderán cambiando de conduta. Faino confiando totalmente na misericordia de Deus que xa os está esperando cos brazos abertos, como un pai bo que corre ao encontro do seu fillo perdido.
A primeira tarefa dunha Igrexa fiel a Xesús non é condenar aos pecadores senón comprendelos e acollelos con amizade. En Roma puiden comprobar fai uns meses que, sempre que o Papa Francisco insistía en que Deus perdoa sempre, perdoa todo, perdoa a todos…, a xente aplaudía con entusiasmo. Seguramente é o que moita xente de fe pequena e vacilante necesita escoitaren hoxe con claridade da Igrexa.

引人侧目的举止
若瑟×安多尼∙帕戈拉. 翻译者: 宁远
耶稣最引人侧目,最有争议的行为无疑是他以特别的温和接纳罪人们,那些因触犯法律而被宗教领袖及整个社会排挤的人。他最令人愤怒的作为是他友好地与这些罪人们同桌共席。
很多时候,我们都忘记了耶稣的作为在他当时的社会是非常令人惊讶的。罪人们不避免他,相反,他们被他的人格与信息所吸引。路加说“税吏和罪人们都来接近耶稣,为听他讲道”。似乎他们在他身上找到一种从未见过的接纳与理解。
同时,法利塞人和经师们,那些在民众前享有宗教、伦理权威的人只知道批判耶稣的作为:“这人交接罪人,又同他们吃饭”。一个天主的人怎么能跟这些令人鄙弃的罪人同桌共吃?
耶稣从不理会这些批评。他知道天主并不是一个苛刻的审判者,就像那些坐在会堂的首位上的老师们所说的那样。他懂天父的心。天主理解罪人们,他向所有的人献出他的宽恕,他不排挤任何人,他宽恕所有。任何人都不能掩盖、扭曲他深不可测的、无偿的宽恕。
因此,耶稣向罪人们献出他的理解与友谊。这些妓女和税吏们应该觉得他们被天主所接纳。这是最首要的。他们不应该害怕。他们可以与耶稣同桌共席,可以与他共同歌唱。他的接纳使他们从内心深处被治愈。耶稣将他们从羞耻及卑贱中解救出来,将生命的喜乐还给他们。
耶稣接受他们之所是,没有放置任何前提条件。他将他的平安及对天主的信赖传染给他们,尽管他并不确定他们是否会回应他,改变他们的行为。他完全信赖天主的仁慈,他正以敞开的双手期待着他们,就像一个跑去迎接他迷失的儿子的父亲。
一个忠于耶稣的教会的首要工作不是审判罪人,而是理解并温和地接纳他们。在罗马,几个月前教宗方济各在讲道中坚持天主永远宽恕,宽恕所有,宽恕所有的人……,人们热烈鼓掌。可以肯定这是今天许多信德薄弱并动摇的人最需要从教会听到的话。

eclesalia.net

Salir de la versión móvil