Nada lo pudo retener – Domingo de Ramos (A) Mateo 26,14-27,66

Nada lo pudo retener – Domingo de Ramos (A) Mateo 26,14-27,66

NADA LO PUDO DETENER
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, lagogalilea@hotmail.com
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 09/04/14.- La ejecución del Bautista no fue algo casual. Según una idea muy extendida en el pueblo judío, el destino que espera al profeta es la incomprensión, el rechazo y, en muchos casos, la muerte. Probablemente, Jesús contó desde muy pronto con la posibilidad de un final violento.
Jesús no fue un suicida ni buscaba el martirio. Nunca quiso el sufrimiento ni para él ni para nadie. Dedicó su vida a combatirlo en la enfermedad, las injusticias, la marginación o la desesperanza. Vivió entregado a “buscar el reino de Dios y su justicia”: ese mundo más digno y dichoso para todos, que busca su Padre.
Si acepta la persecución y el martirio es por fidelidad a ese proyecto de Dios que no quiere ver sufrir a sus hijos e hijas. Por eso, no corre hacia la muerte, pero tampoco se echa atrás. No huye ante las amenazas, tampoco modifica ni suaviza su mensaje.
Le habría sido fácil evitar la ejecución. Habría bastado con callarse y no insistir en lo que podía irritar en el templo o en el palacio del prefecto romano. No lo hizo. Siguió su camino. Prefirió ser ejecutado antes que traicionar su conciencia y ser infiel al proyecto de Dios, su Padre.
Aprendió a vivir en un clima de inseguridad, conflictos y acusaciones. Día a día se fue reafirmando en su misión y siguió anunciando con claridad su mensaje. Se atrevió a difundirlo no solo en las aldeas retiradas de Galilea, sino en el entorno peligroso del templo. Nada lo detuvo.
Morirá fiel al Dios en el que ha confiado siempre. Seguirá acogiendo a todos, incluso a pecadores e indeseables. Si terminan rechazándolo, morirá como un “excluido” pero con su muerte confirmará lo que ha sido su vida entera: confianza total en un Dios que no rechaza ni excluye a nadie de su perdón.
Seguirá buscando el reino de Dios y su justicia, identificándose con los más pobres y despreciados. Si un día lo ejecutan en el suplicio de la cruz, reservado para esclavos, morirá como el más pobre y despreciado, pero con su muerte sellará para siempre su fe en un Dios que quiere la salvación del ser humano de todo lo que lo esclaviza.
Los seguidores de Jesús descubrimos el Misterio último de la realidad, encarnado en su amor y entrega extrema al ser humano. En el amor de ese crucificado está Dios mismo identificado con todos los que sufren, gritando contra todas las injusticias y perdonando a los verdugos de todos los tiempos. En este Dios se puede creer o no creer, pero no es posible burlarse de él. En él confiamos los cristianos. Nada lo detendrá en su empeño de salvar a sus hijos. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

NADA O PODE DETER
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez
A execução de João Batista não foi algo casual. Segundo uma ideia muito difundida pelo povo judeu, o destino que espera o profeta é a incompreensão, a rejeição e, em muitos casos, a morte. Provavelmente, Jesus contou desde muito cedo com a possibilidade de um final violento.
Jesus não foi um suicida nem procurava o martírio. Nunca quis o sofrimento nem para Ele nem para ninguém. Dedicou a Sua vida a combate-lo na doença, nas injustiças, na marginalização ou no desespero. Viveu entregue a “procurar o reino de Deus e a sua justiça”: esse mundo mais digno e ditoso para todos, que procura o Seu Pai.
Se aceita a perseguição e o martírio é por fidelidade a esse projeto de Deus que não quer ver sofrer os Seus filhos e filhas. Por isso, não corre para a morte, mas tampouco recua. Não foge ante as ameaças, tampouco modifica nem suaviza a Sua mensagem.
Teria sido fácil evitar a execução. Teria bastado com calar-se e não insistir no que podia irritar no templo ou no palácio do prefeito romano. Não o fez. Segui o Seu caminho. Preferiu ser executado antes de atraiçoar a Sua consciência e ser infiel ao projeto de Deus, Seu Pai.
Aprendeu a viver num clima de insegurança conflitos e acusações. Dia a dia foi-se reafirmando na Sua missão e continuou anunciando com claridade a Sua mensagem. Atreve-se a difundi-la não só nas aldeias retiradas da Galileia, mas também no enquadramento perigoso do templo. Nada o deteve.
Morrerá fiel ao Deus em que confiou sempre. Seguirá acolhendo a todos, inclusive a pecadores e indesejáveis. Se acabam por rejeitá-Lo, morrerá como um “excluído” mas com a Sua morte confirmará o que foi toda a Sua vida: confiança total num Deus que não rejeita nem exclui ninguém do Seu perdão.
Continuará a procurar o reino de Deus e a Sua justiça, identificando-se com os mais pobres e desprezados. Se um dia o executam no suplicio da cruz, reservado para escravos, morrerá como o mais pobre e desprezado, mas com a Sua morte selará para sempre a sua fé num Deus que quer a salvação do ser humano de tudo o que o escraviza.
Os seguidores de Jesus, descobrimos o Mistério último da realidade, encarnado no Seu amor e entrega extrema ao ser humano. No amor desse crucificado está Deus mesmo identificado com todos os que sofrem, gritando contra todas as injustiças e perdoando os verdugos de todos os tempos. Neste Deus pode-se acreditar ou não acreditar, mas não é possível escarnecer Dele. Nele confiamos os cristãos. Nada o deterá no Seu empenho de salvar os Seus filhos.

NIENTE POTÉ TRATTENERLO
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
L’esecuzione del Battista non fu qualcosa di casuale. Secondo un’idea molto diffusa nel popolo giudeo, il destino che aspetta il profeta è l’incomprensione, il rifiuto e, in molti casi, la morte. Probabilmente Gesù tenne conto molto presto della possibilità di una fine violenta.
Gesù non fu un suicida, né cercava il martirio. Non volle mai la sofferenza, né per sé né per nessuno. Dedicò la vita a combatterla nell’infermità, nelle ingiustizie, nell’emarginazione e nella disperazione.. Visse impegnata a “cercare il Regno di Dio e la sua giustizia”: quel mondo più degno e felice per tutti che cerca suo Padre.
Se accetta la persecuzione e il martirio è per fedeltà a quel progetto di Dio che non vuole veder soffrire le sue figlie e i suoi figli. Per questo, non corre verso la morte, ma nemmeno si tira indietro. Non fugge davanti alle minacce. Nemmeno modifica né ammorbidisce il suo messaggio.
Gli sarebbe stato facile evitare l’esecuzione. Sarebbe bastato tacere o non insistere su quello che poteva irritare nel tempio e nel palazzo del prefetto romano. Non lo fece. Continuò il suo cammino. Preferì essere giustiziato piuttosto che tradire la sua coscienza ed essere infedele al progetto di Dio, suo Padre.
Imparò a vivere in un clima di insicurezza, conflitti e accuse. Giorno per giorno si andò
riaffermando nella sua missione e continuò ad annunciare con chiarezza il suo messaggio. Osò diffonderlo non solo nei villaggi sperduti di Galilea, ma nei dintorni pericolosi del tempio. Nulla lo trattenne.
Morirà fedele al Dio in cui ha confidato sempre. Continuerà ad accogliere tutti, anche i peccatori e gli indesiderabili. Se finiscono col rifiutarlo, morirà come un “escluso”, ma con la sua morte confermerà quel che è stata la sua intera vita: fiducia totale in un Dio che non rifiuta né esclude nessuno dal suo perdono.
Continuerà a cercare il Regno di Dio e la sua giustizia, identificandosi con i più poveri e disprezzati. Se un giorno lo giustiziano con il supplizio della croce, riservato agli schiavi, morirà come il più povero e disprezzato, ma con la sua morte sigillerà per sempre la sua fede in un Dio che vuole la salvezza dell’essere umano da tutto quello che lo schiavizza.
Noi seguaci di Gesù scopriamo il Mistero ultimo della realtà incarnata nel suo amore e nella consegna estrema all’essere umano. Nell’amore di questo crocifisso c’è Dio stesso identificato con tutti quelli che soffrono, gridando contro tutte le ingiustizie e perdonando agli aguzzini di tutti i tempi. In questo Dio si può credere o non credere, però non è possibile ridere di lui. In lui noi cristiani confidiamo. Nulla lo tratterrà nel suo impegno di salvare i suoi figli.

RIEN NE POUVAIT L’ARRÊTER
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
L’exécution de Jean Baptiste ne fut pas un hasard. D’après une idée très répandue dans le peuple juif, la destinée qui attend un prophète est l’incompréhension, le refus, et très souvent, la mort. Jésus a très tôt pensé à la possibilité d’une fin violente.
Jésus n’était pas un suicidaire et il ne cherchait pas le martyre. Il n’a jamais voulu la souffrance, ni pour lui ni pour personne. Il a consacré sa vie à combattre la souffrance générée par la maladie, par les injustices, par la marginalisation ou par le désespoir. Il a consacré sa vie à « chercher le royaume de Dieu et sa justice » : ce monde plus digne et heureux pour tous, que son Père voulait instaurer.
S’il accepte la persécution et le martyre c’est par fidélité au projet de ce Dieu qui ne veut pas voir ses fils et ses filles souffrir. C’est pourquoi, il ne court pas vers la mort, mais il ne recule pas non plus. Il ne fuit pas devant les menaces, mais il ne modifie ni n’allège son message.
Cela aurait été facile pour lui d’éviter l’exécution. Il lui aurait suffi de se taire et de ne pas insister sur ce qui pouvait irriter les chefs soit dans le temple soit dans le palais du préfet romain. Il n’a pas agi ainsi. Mais il a suivi son chemin. Il a préféré être exécuté plutôt que de trahir sa conscience et d’être infidèle au projet de Dieu son Père.
Il a appris à vivre dans un climat d’insécurité, de conflits et d’accusations. Jour après jour, il s’est réaffirmé dans sa mission, en continuant d’annoncer clairement son message. Il a osé le répandre, non seulement à travers les villages reculés de la Galilée, mais aussi dans l’environnement dangereux du temple. Rien ne pouvait l’arrêter.
Il mourra dans la fidélité à ce Dieu à qui il a toujours fait confiance. Il continuera à accueillir tout le monde, même les pécheurs et les indésirables. S’ils finissent par le rejeter, il mourra comme un « exclu », mais sa mort confirmera ce qu’a été sa vie entière : confiance totale en un Dieu qui ne rejette personne et qui n’exclut personne de son pardon.
Il continuera à chercher le royaume de Dieu et sa justice, en s’identifiant aux plus pauvres et méprisés. Si un jour il est exécuté dans le supplice de la croix, réservé aux esclaves, il mourra comme le plus pauvre et méprisé, mais à travers sa mort, il aura scellé pour toujours sa foi en un Dieu, qui veut sauver l’être humain de tout ce qui le rend esclave.
Nous, les disciples de Jésus, nous découvrons le Mystère ultime de la réalité, incarné dans son amour et dans le don total de soi à l’être humain. Dans l’amour de ce crucifié c’est Dieu lui-même qui s’identifie à tous ceux qui souffrent, en criant contre toutes les injustices et en pardonnant aux bourreaux de tous les temps. On peut croire ou ne pas croire en ce Dieu, mais il n’est pas possible de se moquer de lui. C’est en lui que nous, chrétiens, nous mettons notre confiance. Rien ne l’arrêtera dans son engagement à sauver ses fils.

NOTHING COULD STOP HIM
José Antonio Pagola.
The Baptist’s execution wasn’t just by chance. According to an idea common among the Jewish people, the destiny awaiting a prophet is incomprehension, rejection, and all too often, death. Early on, Jesus probably counted on the possibility of a violent end.
Jesus wasn’t suicidal or looking to be a martyr. He never wanted suffering – either for himself or for anyone else. He dedicated his life to fight suffering in sickness, injustice, marginalization and hopelessness. He was totally given to “seeking God’s Reign and God’s justice”: that more dignified and happy world that his Father seeks.
If he accepts persecution and martyrdom, it’s out of faithfulness to the project of a God who doesn’t want to see God’s sons and daughters suffer. That’s why Jesus doesn’t run toward death, but also doesn’t hold back. He doesn’t flee in the face of threats, nor does he change or water down his message.
It would have been easy for him to avoid execution. He could have done it by keeping quiet and not insisting on things that could upset people in the temple or in the palace of the Roman prefect. But no. He holds fast to his path. He prefers to be put to death rather than betray his conscience and be unfaithful to his Father God’s project.
He learned to live in a climate of insecurity, conflicts and accusations. Day by day he continued reaffirming his mission and kept announcing his message clearly. He dared to spread it not just in the far-flung villages of Galilee, but in the dangerous context of the temple. Nothing stopped him.
He will die faithful to the God in whom he has always trusted. He will keep welcoming everyone, even sinners and the unwanted. If they end up rejecting him, he will die as an “excluded”, but with his death he will confirm what his whole life has been about: complete confidence in a God who doesn’t reject or exclude anyone from forgiveness.
He will keep seeking God’s Reign and God’s justice, identifying himself with the poorest and the most scorned people. If someday they kill him with the death penalty of the cross, a fate reserved for slaves, he will die like those who are poorest and most scorned, but his death will seal forever his faith in a God who wants to save human beings from all that enslaves them.
Jesus’ followers discover the final Mystery of reality incarnated in his love and extreme self-giving for humanity. In the love of this crucified man God identifies Self with all those who suffer, God cries out against all injustice and forgives executioners of every time. One can believe in this God or not, but it’s not possible to ridicule this God. We Christians trust in this God whom nothing will stop in the effort to save God’s children.

EZ ZION EZERK ATZERA EGINARAZI
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Joan Bataiatzailea hiltzea ez zen izan ezusteko bat. Judu-herrian oso hedatua zen ideia baten arabera, profetaren zoria ulertezina izatea da, ukatua izatea eta, kasu askotan, heriotza galdua izatea. Segur aski, oso garaiz barruntatu zuen Jesusek beretzat indarkeriazko azken bat.
Jesus ez zen izan suizida bat, ez zen ibili martiritzaren bila. Ez zuen sekula sufrimendua opa izan, ez beretzat, ez beste inorentzat. Bizitza osoan saiatu zen haren kontra, bai gaixotasunean, bai zuzengabekerian, bai bazterkerian edo etsipenean. «Jainkoaren erreinua eta haren zuzentasuna bilatzea» izan zuen bere asmo guztia: zeruko Aitak gogoko duen mundu duinago eta zoriontsuagoa baten bilatzeari emanik bizi izan zen.
Pertsekuzioa eta martiritza onartzen baditu, bere seme-alabak sufritzen ikusi nahi ez dituen Jainkoaren asmori leial izateagatik izan da. Horregatik, ez doa heriotzaren bila, baina atzera ere ez du egin. Ez du ihes egin mehatxuen aurrean, ez du aldatu edo leundu bere mezua ere.
Aise ihes egiten ahal zion Jesusek eraila izateari. Aski izango zuen isiltzea eta ez azpimarratzea tenpluan edo erromatar prefektuaren jauregian haserrea eragin zezakeen ezer. Baina ez. Bere bideari jarraitu zion. Nahiago izan zuen heriotza bere kontzientziari saldukeria egitea baino, Jainkoaren, bere Aitaren, asmori desleial izatea baino.
Segurtasun-faltaren, gatazkaren eta salaketen giroan bizitzen ikasi zuen. Eguna joan eguna etorri, bere gogoa bere egitekoari estuago lotuz joan zen, eta bere mezua argi eta garbi hots egiten. Mezu hura zabaltzera ausartu zen, ez Galileako herrixka baztertuetan bakarrik, baita tenpluaren ingurune arriskutsuan ere. Ez zion ezerk atzera eginarazi.
Jainkoari leial zelako hil zuten, harengan ezarria baitzuen beti bere konfiantza. Guztiei onarpena eskaintzen jarraitu zuen, baita bekatariei eta desiraezin zirenei ere. Berari uko egitera iristen badira, «baztertu» bat bezala hilko da, baina bizitza osoan zer izan den baietsiko du heriotza horrek: inor zapuzten ez duen eta bere barkazioa inori ukatzen ez dion Jainkoagan izan duen erabateko konfiantza du.
Jainkoaren eta haren erreinuaren bila jarraituko du, bat eginez pobreenak eta mespretxatuenak direnekin. Egun batean gurutzean, esklaboei dagokien tormentuan, hiltzen badute, pobre eta mespretxatu bat bezala hilko da; baina betiko zigilatuko du bere heriotzaz Jainkoagan duen konfiantza, hark salbazioa opa baitie gizon-emakume guztiei esklabotza guztitik.
Jesusengan, haren jarraitzaileok errealitatearen azken Misterioa aurkitu dugu, gizakiari dion maitasunean eta erabateko eskaintzan haragitua den Misterioa. Gurutziltzatua izan den horren maitasunean Jainkoa bera ageri zaigu, sufritzen ari diren guztiekin bat eginik, zuzengabekeria guztien kontra oihuka eta aldi guztietako borreroei barkatzen. Jainko honengan sinetsi daiteke edo ez, baina ezin egin zaio isekarik. Honengan dugu kristauok geure konfiantza. Ezerk ez dio atzera eragingo bere seme-alabak salbatzeko eginahalean.

RES NO EL VA PODER ATURAR
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
L’execució del Baptista no va ser una cosa casual. Segons una idea molt estesa en el poble jueu, el destí que espera al profeta és la incomprensió, el rebuig i, en molts casos, la mort. Probablement, Jesús va comptar des de molt aviat amb la possibilitat d’un final violent.
Jesús no va ser un suïcida ni buscava el martiri. Mai va voler el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Va dedicar la seva vida a combatre’l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a «cercar el regne de Déu i la seva justícia»: aquest món més digne i més feliç per a tothom, que cerca el seu Pare.
Si accepta la persecució i el martiri és per fidelitat a aquest projecte de Déu que no vol veure patir els seus fills i les seves filles. Per això, no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrere. No fuig davant les amenaces, tampoc modifica ni suavitza el seu missatge.
Li hauria estat fàcil d’evitar l’execució. N’hi hauria hagut prou amb callar i no insistir en allò que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Va seguir el seu camí. Va preferir ser executat abans que trair la seva consciència i ser infidel al projecte de Déu, el seu Pare.
Va aprendre a viure en un clima d’inseguretat, conflictes i acusacions. Dia a dia es va anar reafirmant en la seva missió i va seguir anunciant amb claredat el seu missatge. Es va atrevir a difondre’l no només en els llogarets apartats de Galilea, sinó en l’entorn perillós del temple. Res el va aturar.
Morirà fidel al Déu en què ha confiat sempre. Seguirà acollint tothom, fins i tot a pecadors i indesitjables. Si acaben rebutjant-lo, morirà com un «exclòs» però amb la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.
Continuarà cercant el Regne de Déu i la seva justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà com el més pobre i menyspreat, però amb la seva mort segellarà per sempre la seva fe en un Déu que vol la salvació de l’ésser humà de tot allò que l’esclavitza.
Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de la realitat, encarnat en el seu amor i entrega extrema a l’ésser humà. En l’amor d’aquest crucificat hi ha Déu mateix identificat amb tots els que pateixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant als botxins de tots els temps. En aquest Déu s’hi pot creure o no creure-hi, però no és possible burlar-se’n. Hi confiem els cristians. Res no l’aturarà en el seu afany de salvar els seus fills.

NADA O PUIDO DETER
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
A execución do Bautista non foi algo casual. Segundo unha idea moi estendida no pobo xudeu, o destino que lle espera ao profeta é a incomprensión, o rexeitamento e, en moitos casos, a morte. Probabelmente, Xesús contou desde ben axiña coa posibilidade dun final violento.
Xesús non foi un suicida nin buscaba o martirio. Nunca quixo o sufrimento nin para el nin para ninguén. Dedicou a súa vida a combatelo na enfermidade, nas inxustizas, na marxinación ou na desesperanza. Viviu entregado a “buscar o reino de Deus e a súa xustiza”: ese mundo máis digno e ditoso para todos, que busca o seu Pai.
Se acepta a persecución e o martirio é por fidelidade a ese proxecto de Deus que non quere ver sufrir aos seus fillos e fillas. Por iso, non corre cara á morte, pero tampouco se arreda dela, botándose atrás. Non foxe ante as ameazas, tampouco modifica nin suaviza a súa mensaxe.
Seríalle ben doado evitar a execución. Abondaríalle con calar e non insistir no que podía irritar no templo ou no pazo do prefecto romano. Non o fixo. Seguiu o seu camiño. Preferiu ser executado antes de que traizoar a súa conciencia e ser infiel ao proxecto de Deus, o seu Pai.
Aprendeu a vivir nun clima de inseguridade, conflitos e acusacións. Día a día foise reafirmando na súa misión e seguiu anunciando con claridade a súa mensaxe. Atreveuse a difundilo non só nas aldeas retiradas de Galilea, senón na contorna perigosa do templo. Nada o detivo.
Morrerá fiel ao Deus no que confiou sempre. Seguirá acollendo a todos, ata a pecadores e indesexábeis. Se terminan rexeitándoo, morrerá como un “excluído” pero coa súa morte confirmará o que foi a súa vida enteira: confianza total nun Deus que non rexeita nin exclúe a ninguén do seu perdón.
Seguirá buscando o reino de Deus e a súa xustiza, identificándose cos máis pobres e desprezados. Se un día o executan no suplicio da cruz, reservado para escravos, morrerá como o máis pobre e desprezado, pero coa súa morte selará para sempre a súa fe nun Deus que quere a salvación do ser humano de todo o que o escraviza.
Os seguidores de Xesús descubrimos o Misterio último da realidade, encarnado no seu amor e entrega extrema ao ser humano. No amor dese crucificado está Deus mesmo identificado con todos os que sofren, gritando contra de todas as inxustizas e perdoando aos verdugos de todos os tempos. Neste Deus pódese crer ou non crer, pero non é posíbel burlarse del. Nel confiamos os cristiáns. Nada o deterá no seu empeño de salvar aos seus fillos.

eclesalia.net